Atletes d'ultrafons

A mi hermana Irene, le han propuesto en Bachillerato, unas redacciones cada dos semanas y con un tema a explorar. Y ha decidido explicar el mundo del ultrafondo, visto desde un punto de la familia, del corredor, de la gente que le rodea.
Poco a poco irá explicando carreras, anécdotas, vivencias etc...
Lo iré colgando.




1. INTRODUCCIÓ DEL PERSONATGE

En aquesta vida hi ha gent que només es conforma amb una vida monòtona i lineal, una feina que no li omple, que no està a gust a cap lloc, sempre rondinant, sense aquest esforç que ningú t’ensenya, o sigui, viure per viure.

El que vull explicar és que no tothom és igual, hi ha gent somiadora, però no en somnis, que no es poden realitzar, sinó en coses que la pròpia vida té per gaudir. Rés material, tot esforç i motivació.
Aquesta gent de la que parlaré son gent normal i corrent, amb la seva feina, les seves obligacions, família ... però tenen alguna cosa que els empeny a superar-se: són els Atletes d’Ultrafons.

Aquets “bojos”, poden arribar a córrer 200 km en el desert del Sáhara a 54oC, pujar a les muntanyes més altes de l’Himalaya corrent, rutes en bicicleta en solitari de 1.200km o creuar d’Europa a Àfrica nedant. Són uns dels exemples que aniré explicant, detalladament, en els següents escrits.
Perquè no només són proves físiques, sinó que la ment juga una gran participació, ja que sense esforç i voluntat, no s’arriba a cap lloc.
Tot això ho fan per sentir-se lliures, desconectar de la rutina i aventurar-se en un món desconegut i exitant.
Realitzar aquestes fites els hi aporta un benestar físic, mental que no poden descriure, diuen que s’ha de provar per saber-ho.
Aquest cas el visc desde un punt molt pròxim, ja que parlo del meu germà. A vegades em poso a la seva pell i ni m’ho crec, no m’ho imagino.Ni a la gent a qui conec i li explico, i no s’ho creu. Parlen com si fos algú estrany, però si ho mirem profundament hi ha molt que explicar i apendre.

Valors de la vida: esforç, voluntat, motivació i sobretot, ESTAR VIU.